Sessió 10: L'evolució dels software educatius

Al voltant dels anys 70 es van començar a desenvolupar programes informàtics per ser aplicats a l’educació, els quals tant sols es podien utilitzar incorporant-los al hardware dels ordinadors. 

No obstant, s’ha produït una gran evolució en quant a la tecnologia educativa. És doncs, quan aquests programes reben el nom de multimèdia educatiu ja que el programari comença a presentar una interface molt més atractiva i a estar disponible en CD-ROM. Uns exemples ben clars són els jocs eductius de Les Tres Bessones o el Pipo.  Ara però, la majoria del software educatiu està en línia, estant a l’abast de tothom, permetent la interacció entre els usuaris. 

Tipologies de programari educatiu 

 

Existeixen diferents tipologies de programes educatius en funció de les finalitats que persegueix:

-          Programes d’exercitació: Exercicis que es podrien fer en paper. Pretenen exercitar algun tipus d’habilitat com el càlcul o l’ortografia. 
-          Programes tutorials, tutorials experts: continguts que expliquen una temàtica concreta.

-          Base de dades: on puc consultar informació del meu interès. La interacció és més oberta, perquè puc demanar al programa allò que necessito.

-          Simuladors: programes que intenten representar un fenomen que no es pot veure o es perillós de provocar-lo. Com ara la simulació d’un terratrèmol. La participació dels subjectes no és gaire possible, ja que té un paper més d’observador.

-          Constructors o micromons: programes de llenguatge de programació que permeten construir alguna cosa a través d’unes regles i pautes determinades. Un exemple és l’Scratch, el qual té uns comandaments que permeten el moviment dels personatges.  En aquest sentit, no està tan pautat el que he de fer. 

-          Programes eines: programes per escriure un text, vídeo, etc. Qualsevol programa per crear informació o editar-la. En aquesta classificació també s’engloben les eines de la Web 2.0.

A partir d’aquesta introducció teòrica exposaré exemples sobre programes de multimèdia educativa.

En primer lloc, us presento l’Scratch , una aplicació informàtica, orientada principalment als infants, a través de la qual es pot treballar amb les bases d’animació i programació informàtica. A més, permet l’exploració, l’experimentació, l’expressió d’idees personals  i el desenvolupament de la creativitat.

L’Scratch representaria una eina de tipus constructiva o micromons, ja que permet construir una animació, utilitzant personatges i idees lliurament. Això es possible gràcies als comandaments que permeten el moviment dels personatges. Malgrat existeixin unes pautes, no és una eina limitadora, ja que el nen/a pot decidir quin moviment pot fer el seu personatge, amb quin objecte interactuarà, què dirà o en quin escenari es trobarà. Aquesta eina és molt amena però requereix fer un esforç per aprendre a utilitzar-la. Per això es considera que presenta una alta demanda cognitiva. 

 

Per aprendre a utilitzar aquesta eina digital, es poden trobar diferents tutorials a la xarxa, entre els quals a la nostra classe ens hem centrat en aquest: http://www.alejandrabosco.net/tac.html#prettyPhoto/14/

En segon lloc, hem treballat amb la web educativa http://www.edu365.cat/, la qual presenta un ampli ventall de continguts pels diferents nivells de formació, des de l'etapa infantil fins a la formació professional, tant per a estudiants com per al professorat. En particular, ens hem centrat en l’apartat Educació Primària, matèria de Llengua Castellana  i  activitats d'Ortografíate. Dins d'aquesta pàgina web trobem material d'exercitació ja que permet millorar un aprenentatge.

L'activitat per millorar la competència ortogràfica que he triat ha estat Palabras con Br y Bl, dins de la qual hi havia una breu exposició teòrica, tal i com es mostra a la Imatge 2 i alguns exercicis pràctics com els de la Imatge 3.

.

Imatge 2

Imatge 3

En definitiva, aquests programes multimèdia educatiu tenen un seguit d'avantatges, entre els quals es troben la ràpida adqusisicó d'aprenentatge gràcies a l'automatisme del seu funcionament i l'exposició dels contiguts d'una forma alternativa. A més permeten familiaritzar-se amb les TIC, tot veient-les com quelcom que els pot aportar coneixements i on poden participar. Com a inconvenients, es pot apreciar com aquestes activitats no permeten una interacció lliure d el'usuari amb el programa, ja que està delimitat què ha de fer. En canvi, si ens fixem en els programes de caire constructiu o eines, s'observa com la interacció de l'usuari és major. En tot cas, penso que aquestes eines educatives poden arribar a tenir més beneficis que aspectes negatius, sempre i quan es faci un bon ús, en consciència, d'aquestes.