Autoavaluació

• Què he après en aquesta assignatura?

Per començar a respondre aquesta pregunta, m'agradaria posar èmfasi en el procés d'aprenentatge que ha suposat la meva experiència com a blogger, ja que mai havia tingut una pàgina personal on poder intercanviar coneixements, informació, opinions o comentaris. La utilització d'aquest recurs digital m'ha permès ampliar les meves competències tecnològiques, molt necessàries en la societat actual, familiaritzant-me en un camp que fins ara havia estat desconegut per mi. Per tant, considero que, en aquest mètode d'aprenentatge innovador perquè he combinat l'ús de les noves tecnologies juntament amb els continguts impartits a l'assignatura, de l'anàlisi de la bibliografia bàsica i de les meves pròpies reflexions.

sentit, ha estat un

En particular, he tingut la possibilitat d'aprofundir en nous temes i conceptes que desconeixia, malgrat la gran presència de les TIC a la nostra vida, els quals es poden resumir de forma global a la següent llista:

1. Aproximació teòrica i pràctica sobre els conceptes TIC i TAC, així com la competència tecnològica (conceptualització).
2. L'anàlisi de l'ús de les noves tecnologies a l'àmbit educatiu (software educatiu, les tablets, l'e-learning, els mitjans audiovisuals, la Web 2.0,  etc.)
3. Noves formes de fer ús de les TIC a l'àmbit educatiu (estudiar com haurien de ser  les pràctiques d'ensenyament i aprenentatge impartides a les aules)

Amb el transcurs de l'assignatura, m'han anat sorgit inquietuds pel que fa a les noves tecnologies i la relació amb l'àmbit educatiu. Però aquestes inquietuds van més enllà, ja que començo a plantejar-me com es podrien extrapolar a altres contextos, al marge de l'educació formal, tan coneguda i estudiada a diversos nivells.  Així doncs, algunes preguntes que m'he plantejats són:

    - Les TIC poden ser eines que afavoreixin l'experiència i el creixement personal d'altres col·lectius més    enllà de les aules dels centres educatius?

    - És possible que hi hagi dificultats per fomentar l'ús de les TIC, com a eina de coneixement en altres       contextos?

    - Quins col·lectius podrien ser els destinataris d'una formació en matèria de competència digital? És  rellevant que aquests col·lectius adquireixin un mínim coneixement de les noves tecnologies?

I en relació a l'àmbit de l'educació formal, se m'han suggerit qüestions com:

- Fins a quin punt, les noves tecnologies són un mètode d'ensenyament i aprenentatge innovador?

- El fet d'incorporar les TIC a les aules millora l'adquisició de coneixements i per tant el rendiment acadèmic?

A totes aquests interrogants he pogut donar resposta a partir de la participació en aquesta assignatura. Per tant a grosso modo, els puc contestar de la següent manera:

Sí, les TIC poden ser unes eines de gran utilitat que afavoreixin el desenvolupament personal i social en qualsevol context on es posin en pràctica, ja que el simple fet d'utilitzar-les i familiaritzar-se amb aquestes ja genera un aprenentatge, per tant una evolució en la persona.  És important que tota persona tingui un mínim de coneixement i domini sobre les noves tecnologies, ja que vivim en una societat de la informació on cada vegada la tecnologia està més present a les nostres vides (Ex. anar al metge, consultar rebuts i factures on-line, compres per Internet, nous mètodes de comunicació - com el whatsapp-, etc). Per tant, queda evidenciada la necessitat de que les persones adquireixin uns mínims en competència digital, com pot ser la competència tecnològica (relacionada amb saber manegar les eines digitals). Tot i així, caldria fer un pas més endavant, promovent que les persones siguin conscients de l'ús de les TIC i puguin desenvolupar una visió crítica sobre els continguts d'aquestes. 

Dins de l'àmbit educatiu, les eines digitals poden arribar a ser un mètode innovador d'ensenyament, ja que per si soles ho possibiliten, i a més representen una motivació pels alumnes (ja que és quelcom nou en la seva experiència) però dependrà de l'ús que en fa la persona. Si aquesta no explota al màxim les seves potencialitat de res servirà que l'eina en qüestió faciliti un aprenentatge interactiu. Per tant, està a les mans del docent el fet de que una eina tecnològica sigui una innovació educativa. És aquest qui decideix si fomentar un ús transformador, simbòlic o reproductiu, i en conseqüència, el resultat acadèmic de l'alumnat serà X o Y. 

Finalment, en qualsevol context on es vulgui instaurar l'ús de les noves tecnologies, es produirà una dificultat per fer-ho, ja que quedaran evidenciades les desigualtats existents. Així doncs, per exemple si a una escola s'impulsa l'ús de les tablets, és probable que hi hagi alumnes que no puguin utilitzar-les degut a la manca de recursos econòmics de la família. Tanmateix, fora del context escolar, la instal·lació de noves eines tecnològiques comporta un cost econòmic i pot ser que l'entitat, l'organització o el centre no pugui fer front a les despeses que comporta.

Aquests coneixements adquirits i aquesta visió crítica que he pogut desenvolupar gràcies al meu aprenentatge sobre els continguts de l'assignatura, seran de gran utilitat de cara al meu futur professional. Penso que és així, perquè si algun cop he de treballar amb les TIC, procuraré fer un ús el més innovador i transformador possible, on els destinataris puguin aprendre a través de la immersió, de l'exploració i en definitiva, a través de la pràctica. A partir d'aquí, m'agradaria fomentar en aquests un esperit crític sobre l'ús que han de fer i de la percepció d'aquestes eines digitals. Tot i així, penso que hi ha un seguit d'obstacles per a extrapolar l'ús de les TIC al nostre àmbit professional, l'Educació Social, un fet que penso que ens ha mancat desenvolupar en aquesta matèria. 

• Com ho he après?

Les sessions magistrals m'han proporcionat coneixements en relació a diferents aspectes relacionats amb les noves tecnologies, tal i com he comentat anteriorment. Alguns d'aquests són les possibilitats i límits de les TIC, l'ús que se'n fa d'aquestes, l'alfabetització digital o els mitjans audiovisuals.

A través de les lectures he pogut veure els diferents posicionaments i opinions de persones expertes pel que fa a les noves tecnologies, els usos que es fan d'aquestes, la web 2.0, com els mitjans de comunicació transmeten estereotips de gènere, la innovació educativa a través de les TIC, la docència en línia i l'aprenentatge a distància i el pas necessari de les TIC a les TAC. I, arrel de d'aquestes lectures he pogut ampliar el meu bagatge cultural i desenvolupar una visió crítica d'aquestes eines. 

Els treballs d'avaluació m'han ajudat a sintetitzar la informació que he adquirit a través de lectures i sessions magistrals, tot relacionant diferents idees entre si, així com contrastar-les amb la meva pròpia percepció. 

El treball en grup, m'ha permès plantejar-me que no només l'ús de les TIC està relacionat amb l'entorn escolar, sinó que el seu ús es pot extrapolar a altres contextos i amb altres persones, ja que tothom té dret a adquirir una alfabetització digital. En el meu cas, amb el meu grup, hem plantejat l'elaboració d'un Lipdub en un centre residencial d'acció educativa, el qual ha estat innovador, perquè normalment no s'utilitzen les TIC en aquests centres i a més la seva posada en pràctica els proporcionaria molts aspectes positius com: adquirir competències digitals, el treball de valors per saber conviure en societat i l'expressió personal.

• Què és el que he trobat a faltar en l'aprenentatge de l'assignatura?

A partir de les diferents tasques i activitats d'aprenentatge proposades per la docent, penso que el meu procés per assolir nous coneixements i ampliar la meva competència digital ha estat molt significatiu, gràcies al treball constant que he realitzat al llarg de l'assignatura.  Això denota interès, ganes per aprendre i motivació pel que fa al món tecnològic. Algun punt feble del meu procés, podria ser el fet de no haver llegit més lectures de la bibliografia bàsica complementària degut a una manca de temps personal considerable per fer-ho. 

En relació a aspectes de l'assignatura que es podrien millorar, penso que hi ha diversos i que s'han de prendre com una crítica constructiva que permeti millorar l'aprenentatge de futurs alumnes, tal i com vaig comentar a l'última pregunta de l'examen. Per exemple, es podria haver aprofundit en l'ús de nous recursos digitals, més enllà d'aquells que tenen una finalitat educativa. Amb això em refereixo a que es podria haver fet un aprenentatge a través de la pràctica, l'experimentació, la qual ha estat notablement escassa,  un fet que s'oposa al que promou el concepte d'ús interactiu i transformador de les TIC, tant treballat a l'aula. 

A més, penso que podriem haver fet ús d'altres eines, perquè moltes ja les coneixíem. O també, centrar-nos en altres contextos més enllà dels centres escolars, ja que aquesta assignatura està dirigida tant per alumnes de pedagogia com per alumnes d'educació social.

No obstant, estic contenta perquè he ampliat els meus coneixements i he pogut desenvolupar una visió crítica sobre les noves tecnologies, he conegut alguns recursos digitals interessants com l'Scratch, el Blog o l'Evernote i he pogut gaudir de xerrades a càrrec d'experts en l'àmbit de les noves tecnologies (Noemí Santiveri, Josep Maria Silva, Pere Marqués i Teresa Romeu), un domini i experiència que han sabut transmetre a través dels seus discursos i accions, un fet que valoro molt positivament.

Examen (tema 1). Pregunta 4

Aquest exercici escrit, en primer lloc considero que presenta un cert grau de complexitat, ja que es demanen reflexions personals constants sustentades en la bibliografia de l’assignatura. Així doncs, és evident la necessitat d’haver-se preparat aquest examen, tot fent una lectura en profunditat de la bibliografia bàsica. Relacionat amb el grau de complexitat, vull afegir el paper del factor temps, el qual converteix la realització de l’exercici en una cursa a contrarellotge, obligant-te a argumentar i construir significats amb rapidesa i eficàcia. Un aspecte que considero incompatible amb la tasca que se’ns demanava, la reflexió crítica. He arribat a aquesta idea, perquè un bon procés de reflexió requereix temps. Així doncs, aquest comentari pretén ser una crítica constructiva, per millorar l’aprenentatge i el sistema d’avaluació de futurs estudiants.

No obstant això, considero que aquest examen m’ha permès millorar la meva habilitat reflexiva i de síntesi, així com de relació de continguts i d’idees. 

Per una altra banda, m’ha permès tractar, analitzar i reflexionar entorn al contingut de les lectures realitzades al llarg del semestre.  Per tant,  he après sobre la necessitat de fer una evolució cap a les TAC, tot canviant el model pedagògic predominant al sistema educatiu.  Tanmateix, m’he adonat de que les plataformes d’aprenentatge a distància, tot i que es contaria a la seva naturalesa i finalitat, sovint acostumen a reproduir el model pedagògic existent, el qual no s’ajusta a les necessitats de la nova societat tecnològica. 

Un aspecte sobre el qual he esdevingut més conscient, és la finalitat del meu blog, ja que la pregunta 3 de l’examen m’ha fet plantejar-me quin ha estat el veritable ús del meu blog, que com ja he esmentat hi predominen les entrades amb un ús simbòlic-interactiu d’aquesta eina.

Per acabar, m’agradaria comentar un element que m’ha agradat i que ha estat nou de la realització d’aquest examen. Aquest aspecte innovador és el fet d’utilitzar l’ordinador per a realitzar l’examen. Per tant hem fet un examen sobre les TIC i les TAC utilitzant un artefacte digital.

Examen (tema 1). Pregunta 3

Al llarg de la meva trajectòria com a usuària d’un blog, he de reconèixer que he tingut un paper actiu en la cosntrucció dels meus coneixements. Crec que ha estat aixií, perquè malgrat a l’aula se’ns hagin transmès uns determinats contiguts, he estat jo la que amb una actitud crítica he escrit sobre aquells aspectes que em semblaven més interessants. A més, a partir dels contiguts que s’exposaven per part de la professora, de les persones conferenciades, i de les diferents lectures, he creat el meu punt de vista, he construït els meus coneixements. 

Aquesta eina permet fer un ús interactiu, ja que permet també compartir coneixements, reflexions, imatges, vídeos o qualsevol altre tipus de contingut amb la resta de companys, i de fet amb la resta de persones que es troben connectades a la xarxa. 

 

No obstant, he de comentar que s’han donat diversos moments en els quals he fet d’aquesta eina un ús més reproductor, simòlic-interactiu o transformador. Tot i que considero que principalment el meu blog presenta un caràcter simbòlic-interactiu, ja que en la majoria d’entrades a partir dels continguts teòrics he desenvolupat una visió crítica.

Ús reproductor: són aquelles entrades que es caracteritzen per transmetre i plasmar els continguts de sessions, de xerrades o d’articles, sense realitzar cap aportació persona. Exemple:  http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/10/sessio-5-bones-practiques-amb-tic.html

 

Ús simbòlic: a partir de reflexionar sobre la teoria he construït el meus coneixements significatius. Exemple: http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/12/sessio-10-levolucio-dels-software.html

 

Ús transformador: aquelles entrades a les quals a partir del descobriment i de l’experimentació he pogut elaborar el meu propi coneixement i la meva visió crítica entorn a una temàtica concreta. Exemple: http://tacedsocial.blogspot.com.es/2013/10/sessio-5-reflexions-entorn-educaline.html

 

Finalment aquesta carpeta d’aprenentatge, es una mostra de l’aprenentatge continu i treball constant que he realitzat, el qual ha anat evolucionant a nivell qualitatiu amb el pas del temps, així com m’ha possibilitat el creixement dels meus coneixements envers les noves tecnologies i la seva vinculació amb l’àmbit educatiu.  Així doncs, estic força orgullosa del treball realitzat ja que ha suposat un esforç i perseverança i implicació en el procés d’aprenentatge de l’assignatura.

Examen (tema 1). Pregunta 2

És evident que les propostes educatives a distància porten implícita la necessitat de redefinir els rols tant dels docents com dels discents, però també és necessari canviar el model pedagògic i novament, queda demostrat que majoritàriament encara continua imperant el model educatiu tradicional, el qual es basa en la idea de unidireccionalitat i transmissió de informació (continguts acadèmics) sense permetre la interacció entre docents i discents, ni la creació conjunta del procés d’E-A. En aquest sentit, per exemple, l’ e-learning, encara es continua tractant als alumnes com a receptors de la informació no com a agents de col·laboració. Per tant no es té en compte l’intercanvi ni la co-creació, malgrat de. Dos aspectes propis del ciberespai.  Per tant, continua exercitant-se un model educatiu sustentat en l’aprenentatge de masses, una idea que desenvolupen Aparisi i Silva (2010) al llarg del seu article Pedagogía de la interactividad. 

Aquests cursos a distància o plataformes d’e-learning acostumen a ser estàtics i amb manca d’interactivitat, fomenten un aprenentatge basat en la memorització i la repetició i no responen amb les necessitats d’una societat cada vegada més avançada a nivell tecnològic, a la qual comença a tenir gran presència la cibercultura. 

Aleshores, disposar de les noves tecnologies ha de suposar una oportunitat  de transformar les formes tradicionals d’ensenyament, tal i com exposen Bosco, A. i Rodríguez, D. (2008)   Així doncs, un dels reptes amb els quals es troba  la formació a distància és la reestructuració dels mètodes d¡ensenyament. En aquest punt el rol del docent canvia, i passa de ser el centre del procés d’aprenentatge dels alumnes a ser un agent que faciliti la participació i implicació en la construcció de coneixements de l’alumnat, una opció educativa a la qual els alumnes tindrien un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge, el qual el podrien construir de forma autònoma però en col·laboració. 

A mode de conclusió, estic d’acord amb el fet de que les plataformes d’aprenentatge on-line solen implicar una redeficinió dels rols del docent i estudiant respecte a l’educació presencial més convencional i tradicional. Per tant, seria convenient que es comencés a desenvolupar una pedagogia interactiva, la qual centra el procés d'E-A en l'alumnat i en la col·laboració entre les diferents parts implicades en aquest procés. Així doncs, coincidint amb la perspectiva de Bosco i Rodríguez (2008), les TIC comporten la necessitat intrínseca de reflexionar sobre la forma en que es duu a terme la docència i a la vegada són eines facilitadores de la gestió de la informació i la comunicació, permetent que l’ensenyament s’ajusti a les necessitats individuals de les persones a les que va dirigit. Així doncs, les propostes educatives a distància, com l’e-Learning, al utilitzar les noves tecnologies, requereixen aquest canvi en la forma d’enfocar la tasca educativa i per tant,  procurar que la persona pugui ser autora del seus aprenentatges, amb el suport i orientació dels docents i d’altres companys, fomentant així el treball col·laboratiu.

Examen final (Tema 1). Pregunta 1

A través d’aquesta cita, Sancho ens exposa que tot i tenir la intenció de fer de les TIC una eina de innovació educativa, aquesta no acaba ser-ho, ja que no es tenen en compte aspectes com el context sociocultural, la percepció del procés d’E-A, o la pròpia pràctica educativa. Per tant, encara no s’ha passat de les TIC a les TAC, és a dir, veure les noves tecnologies com una eina d’aprenentatge i del coneixement. 

En relació aquesta idea que ens transmet Sancho, altres autors com Aparici i Silva  (2011) han abordat aquesta temàtica. En concret, si ens fixem en un dels articles  d’aquests, ens plantegen la idea de que avui dia encara continua imperant un model pedagògic tradicional transmissor a les aules, malgrat al incorporació de les TIC en aquests entorns. I aquesta situació és la que exposa Sancho en la cita presentada. 

Així un model pedagògic tradicional transmissor, presenta un sentit unidireccional, establint una divisió entre emissors i receptors i en conseqüència, no tenint en compte la col·laboració ni l’aprenentatge constructiu entre docent i discent.  Aleshores, contempla un aprenentatge individualista. Aquesta pedagogia està sustentada en un model anomenat “feed-back” que dóna reforç als missatges de la font d’informació i reprodueix el camí i pautes de l’emissor. Dins de l’àmbit educatiu, s’entendria com el fet de seguir o reproduir els itineraris informacional dels docents i/o llibres de text. Així doncs, representaria un feedback dirigit al docent, un procés d’E-A centrat en la taca del docent. 

Aquest model pedagògic que encara es posa en pràctica avui dia no permet fer el salt de les TIC a les TAC, un pas necessari per a poder adaptar-se a la revolució tecnològica que està vivint la nostra societat. Per tant, aquest model d’aprenentatge de masses queda obsolet  davant la necessitat d’instaurar pràctiques pedagògiques comunicatives i col·laboratives. 

Llavors, queda en evidència la necessitat de desenvolupar un  aprenentatge centrat en l’estudiant, personalitzat el qual permeti a l’alumnat aprendre a través de la immersió i el descobriment. Sens dubte, ens referim a una pedagogia de la interacció. Aquesta, suposaria el foment de la comunicació i el diàleg entre les parts implicades en el procés d’E-A, i la coautoria i participació en la construcció d coneixements.  Per tant, s’entén com un acte de construcció i de connexió entre tots els interactuants on tots tenen el mateix estatus, independentment de l’enunciació que es realitzi.

En aquest sentit, les TIC poden suposar mitjans revolucionaris que facilitarien la posada en pràctica d’aquest aprenentatge interactiu, però tal i com diu Ogilvy (2006): les noves tecnologies poden suposar una millora per a l’educació en funció de la capacitat dels docents per treure el màxim potencial d’aquestes eines.

En aquest punt és com es justifica el pas de les TIC a les Tac, ja que, tal i com esmenta Järvelä (2006) poden augmentar el grau d’autenticitat de l’aprenentatge i suscitar major interès i motivació en l’alumnat. Tanmateix, permeten construir comunitats virtuals amb diferents escoles, equips col·laboratius i equips docents.

En definitiva, les TIC poden arribar a ser una gran eina d’aprenentatge, però és necessari que els docents, prenguin consciència que un veritable aprenentatge transformador i interactiu depèn de l’ús que ells en facin d’aquestes eines. És a dir, en realitat el que és important és la forma d’ensenyar del docent, ja que aquesta determinarà el procés d’aprenentatge dels alumnes. Així, malgrat es tingui una pissarra digital a l’aula, si el docent no sap fer-la servir o és limita a fer-ne un ús reproductiu (transmissió de continguts sense interacció amb l’alumnat) no s’aconseguirà generar aprenentatges significatius entre els estudiants.

Les noves tecnologies estan dissenyades per facilitar-nos el nostre dia a dia, però no ens hem d’oblidar de que l’èxit d’aquestes es troba en la utilització que fem d’aquestes, tant a nivell personal, laboral o social.